PRESENTACIÓ PLA LECTOR

En el següent video, les quatre integrants del grup presentem algunes idees sobre el que hem après amb la creació d'aquest blog. Per a la realització ens hem basat en els diferents temes que hem tractat al llarg del curs i en el pla lector que proposàvem amb anterioritat.

BOOKTRAILER

A continuació, les quatre integrants del blog presentem un "booktrailer" del llibre il·lustrat La Maria no té por, el qual presentarem a l'inici del video. L'objectiu d'aquesta pràctica és, a banda de fomentar la lectura en infants, motivar als xiquets per tal de llegir aquest llibre en concret. Esperem que gaudiu.

PLA LECTOR

ACTIVITATS PER A LA DINAMITZACIÓ DE LA BIBLIOTECA

Com ja s’ha apuntat al pla lector proposat per als diferents cicles, el centre públic al qual va destinat aquest pla ja disposava d’un pla lector previ, però s’ha proposat un altre, canviant i millorant aspectes que no funcionaven massa bé. Tot i això, cal remarcar que, pel que fa a l’ús de la biblioteca, aquesta no estava aprofitada en la seua totalitat, així com tampoc hi havia una persona responsable que s’encarregara regularment d’ella. D’aquesta manera, convertirem la biblioteca del centre escolar en un espai de referència tant per als mestres i alumnes com per a altres centres de la localitat i de l’entorn.

Abans de tot, caldria canviar l’aspecte de la biblioteca, ja que, a banda de que el seu contingut siga de qualitat, també ha de tindre una aparença atractiva. Per tant, li donarem un poc de color, així com reorganitzar-la. Per tal de trobar llibres més ràpidament, posarem uns cartells indicant les categories a les quals pertanyen. Per exemple, les estanteries podran estar dividides segons llengües, com en castellà, valencià o anglès. Així mateix, també ho estaran per assignatures, d’una banda i, d’altra, per categories temàtiques, com pot ser: terror, misteri, aventures, amor, mitologia, història, etc.

Tenint una biblioteca atractiva i bé organitzada, ja podem dissenyar les activitats que, com bibliotecaris de l’escola, volem posar en pràctica al nostre espai. Tanmateix, és important definir correctament i tindre clars els objectius que volem aconseguir, així com fomentar l’hàbit lector en forma de gaudi i d’activitat d’oci i integrar a tota una comunitat en la implicació de la lectura. A més, proposem que es facen carnets de biblioteca per als alumnes, per tal de que els xiquets i xiquetes vagen apuntant els llibres que se’n van llegint.

Quan els alumnes baixen a la biblioteca a elegir un llibre i llegir-lo, els animarem a fer tres tipus d’activitats. En primer lloc, dir que la biblioteca disposa d’un arxiu on els alumnes tenen els seus “quaderns”, on poden fer el seguiment de les seues lectures. Per tant, quan un alumne agafe un llibre, abans de començar-lo haurà d’agafar el seu quadern i anotar el llibre que ha agafat i, a més, fer una xicoteta redacció explicant les raons que li han portat a dur a terme la decisió del llibre en qüestió, ja siga de narrativa, teatre, poesia, etc. Mentre s’estan llegint el llibre, i quan ja porten una part considerable llegida del mateix, hauran de parar per un moment, i fer una xicoteta reflexió (també al seu quadern) contestant a la següent pregunta: Com m’agradaria que fora el final d’aquesta història? És a dir, els xiquets s’hauran d’inventar un final, adoptant així una postura previsora en base al que han llegit fins el moment. I, per finalitzar, la tercera i última tasca tindrà lloc una vegada s’haja acabat el procés de lectura del llibre. En aquest cas tornaran a escriure al seu quadern la resposta a dues preguntes bàsiques: Què t’ha agradat del llibre? I Què no t’ha agradat? A més a més, els proveirem d’un parell d’imatges tretes del propi llibre, on els xiquets hauran de fer una petita exposició describint els personatges que hi apareixen, així com també descriure l’acció que passa a l’escena. Aquestes imatges les podran arxivar al quadern, per tal de complementar la tasca feta. Per últim, cal afegir que amb la realització d’aquesta activitat comprovem, d’una banda, la correcta comprensió del text i, d’altra, potenciem la memòria aplicada al mateix.

A més, és de vital importància remarcar el detall de que a final de curs es farà un recompte de llibres per cada alumne gràcies al seguiment dels carnets i dels quaderns individuals, ja que es farà un xicotet present per aquells que hagen fet més número de lectures, així com també redaccions de major qualitat, d’acord a l’edat i al curs. El detall consistirà en el regal d’un llibre de la seua temàtica i gènere preferit, per tal de que el xiquet el gaudi.

D’altra banda, en quant a la programació fóra de l’aula de la biblioteca però dins de l’escola, farem dos tipus d’activitats. En primer lloc, es tracta d’una activitat quinzenal, la qual l’equip cooperatiu de la biblioteca prepararà prèviament. Ací es tracta de crear un ambient de grup escolar, així com crear una consciència lectora activa. Consistirà en crear una temàtica, ja siga del gènere líric, d’autors de la ciutat de València, de la temàtica de terror, etc. D’aquesta manera, l’equip docent serà l’encarregat de preparar el material del decorat del recorregut que es farà arran el col·legi, junt amb l’ajuda d’alguns alumnes. Es farà una organització del comentat recorregut, on es faran  xicotets grups d’alumnes de diverses edats, els quals seguiran el recorregut prèviament traçat, representant escenes amb relació amb la temàtica escollida. Cal matissar que, com que només hi participen un grup reduït d’alumnes i l’activitat es fa cada quinze dies, en cada convocatòria es canviarà el grup d’actors, fent així que tota la comunitat educativa hi participe.

En segon lloc, l’activitat proposada tindrà lloc sols un dia a l’any, el qual canviarà cada curs, ja que en aquesta celebrarem el dia d’un autor valencià, per tal de potenciar la nostra cultura. Com hem dit, el dia canviarà segons el curs, ja que celebrarem el dia segons el naixement o mort de l’autor elegit. En aquesta ocasió, hem elegit al poeta Vicent Andrés Estellés, ja que el dia de la seua mort (27 de març) resulta molt apropiat per tal d’incloure l’activitat a la setmana cultural que es fa al col·legi abans de les vacances de pasqua. A aquest dia dedicat al nostre apreciat poeta, prepararem diversos racons per tot el col·legi, tant a diverses classes com al propi pati, ja que hi participarà tot el col·legi. Els xiquets podran fer el recorregut al seu gust. Tanmateix, els organitzadors recomanen seguir un cert ordre. Un dels racons es situarà a la pròpia biblioteca del centre, ja que és un espai gran i ampli, on es col·locarà un pantalla i es projectarà un vídeo explicatiu i animat sobre qui era Vicent Andrés Estellés. Un altre racó es situarà per diverses aules més petites, així com les ordinàries de primària, a les quals hi haurà personal expert en representació de poemes, així com voluntaris de la Fundació Vicent Andrés Estellés de Burjassot, els quals ens ajudaran en l’activitat cultural. Aquest personal estarà continuament recitant poemes d’aquest autor, per a que els alumnes es facen una idea de com escrivia Estellés. El següent racó ja es pot situar al pati, on els alumnes que hi acudeixen podran escollir un petit poema d’Estellés, llegir-lo en veu alta i així poder treballar l’entonació sobre el mateix. Després d’això, els xiquets hauran de captar la idea i fer, amb la mateixa, un poema de creació pròpia. Per últim, la mateixa fundació, per tal de fomentar també la lectura i l’escriptor el qual suporten, farà regals d’alguns llibres d’Estellés, i així anar-se’n amb un bo sabor de boca, un llibre baix el braç, i un somriure al rostre.

Per a l’últim bloc d’activitats, també en proposarem dos, les quals tindran lloc fóra de l’escola. La primera d’elles es desenvoluparà una vegada al mes, i consistirà en un visita a la biblioteca municipal, la qual es troba a pocs minuts caminant del col·legi. A aquesta activitat es podran apuntar prèviament per classes. Ací es tracta d’ajuntar-se amb l’altre col·legi del municipi, així com també conèixer els espais públics del poble. El que la biblioteca municipal ens oferta és una gran diversitat de propostes, com contacontes per als més menuts, narradors de rondalles populars, audio-llibres, etc. D’aquesta manera, els xiquets tenen l’oportunitat d’atendre a recursos dels quals l’escola no disposa.

Per finalitzar, la segona activitat d’aquest bloc tindrà lloc un únic dia per curs, i a més, fóra de l’escola. Cal remarcar que aquesta activitat es farà per cursos, aprofitant els llibres que s’han llegit, seguint les recomanacions del pla lector de cicle. El municipi compta amb el “Club de lectura per a adults”, amb el qual farem un intercanvi, fent-los una visita. Es tracta d’un local públic on tots els dies hi ha diverses persones llegint i intercanviant opinions sobre llibres llegits en comú. Per tant, prèviament haurem avisat al club sobre el llibre infantil amb el qual van els nostres alumnes preparats, per a que se’l lligen també. Una vegada junts, es faran petits grups, combinant xiquets i persones majors, fent diverses tertúlies sobre el llibre llegit, així com compartir opinions. D’aquesta manera, a més de que els xiquets veuen com a referència als adults que també lligen, i per gust, aquesta activitat, augmentarà la seua interacció social, baixant així la seua timidesa. A més a més, els xiquets maduraran respecte a les seus exposicions sobre una crítica d’un llibre, ja que faran escolta activa de les intervencions dels adults, els quals són gent coneguda del seu mateix poble.

En conclusió, dir que amb tot açò no només potenciem un hàbit lector, sinó que estem creant un clima general per l’interès per la lectura, per a que cada vegada siga major la seua participació i autonomia i, a més, que els xiquets gaudin. A fi de comptes, això serà el més important si volem crear ciutadans lectors i crítics.

SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL

En el vídeo que vos presente a continuació podeu observar la recerca que he realitzat per a buscar el llibre més adequat per a la meua germana segons els criteris de selecció d'un llibre i les seues preferències: 

PLA LECTOR

ACTIVITATS PER AL TERCER CICLE

A continuació anem a plantejar una sèrie d’activitats que estan incloses en la programació del nostre pla lector. Aquest el proposem com a alternativa al que ja està present i el que anem a fer és modificar el d’ un centre educatiu en concret, un col·legi públic.

Les següents tasques que anem a proposar estan dirigides, especialment, al tercer cicle d’Educació Primària. Si hi ha alguna cosa que ningú no posa en dubte és que una de les finalitats primordials de l’educació ha de ser aconseguir ciutadans lectors. A més, totes aquestes activitats tenen com a objectiu fomentar l’interès per la lectura en l’alumnat i desenvolupar un hàbit de lectura, afavorir la comprensió lectora, contribuir al desenvolupament de la competència lingüística, potenciar l’ús de les biblioteques i fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica, entre altres.

Com digué Álvaro Marchesi en un article sobre l’informe Pisa publicat per la revista Aula de Innovación Educativa, núm. 139, «l’èmfasi en la lectura pot ser un dels instruments més poderosos per a millorar les capacitats dels nostres alumnes i, al mateix temps, per a renovar els mètodes d’ensenyança dels professors i per a incrementar l’interès dels estudiants».

En primer lloc, per a la proposta d’una activitat en l’aula o en la biblioteca, plantegem les següents: cada alumne elegirà un llibre de la biblioteca del centre, cadascú respectant els seus propis gustos, i el que haurà de fer serà contar als demes companys el perquè ha triat aquest llibre i després de llegir-lo, contar-los als seus companys de que tracta i dir si el recomanaria. Si altre company ha llegit aquest llibre podrà aportar també informació i poden fer una tertúlia al voltant d’aquest llibre.

D’altra banda, respecte a les activitats que proposaríem abans de la lectura, aquestes han de consistir en informar al xiquet sobre com va a ser i de que va a tractar el llibre que va a llegir. Per a açò, abans de començar a llegir-lo, cada xiquet farà una recerca en la que figure qui és l’autor o autora, quina és la seua temàtica, a quin gènere pertany, quantes pàgines té, quan va ser publicat, etc. D’aquesta forma el xiquet o xiqueta s’ha informat prèviament d’allò que a continuació va a llegir.

Durant la lectura, les activitats que proposaríem consistirien principalment en el seguiment de la lectura. Per començar, faríem una lectura conjunta a classe en la qual han d’estar molt atents tots per a llegir cadascú una frase. A més, els alumnes, farien resums per capítols (si el llibre en té, i sinó tres haver llegit x pàgines). A més apuntarien els personatges que pareixen i les relacions que existeixen entre aquestos per a així una vegada finalitzada la lectura, puguen consultar les notes que ells mateixos han pres i recordar amb facilitat i rapidesa detalls que pot ser hagueren oblidat.

Una vegada finalitzada la lectura individual de cada alumne, es prepararan una xicoteta exposició en la qual tractaran d’explicar in convèncer als seus companys per a que llisquen aquest llibre. Utilitzaran els recursos que consideren convenients com poden ser: imatges, música, llibre, etc. Amb açò aconseguirem que siguen ells mateixos qui motiven als seus companys a la lectura.

En segon lloc, proposem diverses activitats que faríem fora de l’aula, ja que les anteriors les realitzàvem dins. Respecte a la proposta d’una activitat mensual, ja que aquesta està dedica als alumnes més majors de l’Educació Primària, de 5º i 6º, els alumnes hauran d’inventar un breu text, ja siga narratiu, poètic, o el que ells vuiguen, i l’últim divendres de cada més es reunirem amb els diferents classes del mateix curs per a que diferents alumnes llisquen als companys el que han escrit ells mateixos.

A més, és molt important celebrar el dia del llibre el 23 d’Abril. Aquest dia tan senyalat, el que farem serà que cada alumne agafarà un llibre de la seua casa i crearen una biblioteca a classe amb la intenció de que cada xiquet vinga amb un llibre per a deixar als companys, i agafe altre que ha deixat un company seu. D’aquesta forma poden llegir llibrer que companys seus els recomanen i després podran intercanviar opinions. Després 1 mes, màxim hauran de tornar-lo.

Altra activitat que ens agradaria proposar en un dia assenyalat seria en el Dia de lector, però com que aquest és el dia 24 d’Agost, no podrem fer-ho. Però nosaltres proposarem cada any un dia en el qual celebrarem la mort d’un escriptor conegut i durant el mes complet anirem llegint fragments de llibres que aquest escriptor haja escrit.

Per últim, en tercer lloc, també és molt important que el nostre pla lector continga activitats fora del centre. En aquest cas, primer proposem l’assistència a una obra teatral en el nostre poble realitzada per el alumnes de l’escola de teatre. Proposem primer aquesta degut a que possiblement als xiquets els cride més l’atenció veure una obra de teatre feta per amics seus o persones properes a ells. D’altra banda, una activitat també molt interessant seria assistir a la representació teatral d’un llibre que hagen llegit prèviament a classe ja que sabran tots els detalls d’allò que va a ocórrer. Finalment, com a comiat del curs de 6º i del centre, el alumnes poden fer un recital de poemes i narrativa, per exemple, o una representació d’una obra teatral, sempre a partir de les lectures. 

Per finalitzar, respecta a l’avaluació de les activitats proposades, la persona responsable d’avaluar als alumnes, tindrà en compte la participació en les activitats, la forma en la que s’ha expressat, la dedicació de l’alumne, la conducta que ha adoptat, i a més, farà un seguiment mitjançant una fitxa global on s’avaluarà principalment la fluïdesa que té l’alumne llegint, la velocitat, la pronunciació tan de consonants com de vocals i la entonació entre altres. És important avaluar als alumnes per ajudar-los a millorar, però també és molt important avaluar el pla lector per a proposar millores i aprofundir en les dificultats que hem trobat, al igual que ampliar o reforçar allò que ha funcionat correctament.

SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL

Aquesta tasca ha consistit, primerament, en establir els criteris per tal d'elegir un llibre adient d'acord a un xiquet en concret. Una vegada s'ha fet el procés, s'ha plasmat tot això al següent video, el qual explica pas a pas tot el recorregut fet.

REFLEXIÓ SOBRE LA LECTURA DE TEORIA DE L’EDUCACIÓ LITERÀRIA

DE LA NARRATIVA ORAL A LA LITERATURA PER A INFANTS.

INTERVENCIÓ D’UNA TRADICIÓ LITERÀRIA

En aquest llibre se’ns presenten les reflexions de cinc col·laboradors (Teresa Colomer, Teresa Duran, Gemma Lluch, Antonio Rodríguez Almodóvar i Caterina Valriu) sobre la narrativa de tradició oral que actualment és publicada com literatura per a infants.

Amb la lectura descobrim aspectes tant interessants com la multitud de versions que s’han perdut en el moment que les rondalles van passar al paper escrit, reduint-se a una única versió formalitzada. A aquest fet es suma Walt Disney, el qual també ha tingut un paper fonamental en el procés d’empobriment. La influència de les seues adaptacions cinematogràfiques ha dut de la mà la supressió d’imaginació en els nostres menuts i la perjudicadora transformació de les rondalles meravelloses que durant tants anys han estat circulant de generació en generació. Pense que d’aquest mode, el que s’ha aconseguit ha sigut que els arquetips deixen de costat la transmissió generacional per a passar a mans del mercat de l’actual societat de consum.

Aquesta situació es pot veure clarament exemplificada en La Caputxeta Vermella, una narració que prové de la literatura de tradició oral i que ha sigut una de les més reinterpretades. Com a conseqüència, el contingut sexual va quedar en segon pla i es va convertir en l’actual conte infantil que tots coneixem. No obstant, Teresa Colomer considera que “la nova lectura exigeix sempre que el lector tingui al cap la versió antiga mentre llegeix la moderna.”

En la mateixa línia de transformacions trobem la desmitificació dels personatges que formen part de l’imaginari col·lectiu. Pense que aquest aspecte tampoc afavoreix en absolut als xiquets, doncs aquest component ideològic etiqueta als personatges pels seus trets físics. Per tant, no devem ocultar la realitat sinó mostrar amb naturalitat l’acceptació de la diversitat. El mateix ocorre amb les il·lustracions, on ens és fàcil localitzar la postura ideològica que es vol transmetre.

En relació a l’educació literària i parafrasejant a Teresa Colomer, tothom sembla haver teoritzat sobre què és adequat per a la formació moral però quasi ningú ho ha fet sobre el que és convenient per a l’educació literària. Pense que desafortunadament, es tracta d’una tasca a la que no se li dedica l’atenció suficient, fet que lliuraria la possibilitat d’ensenyar a aprendre a llegir literàriament.

La tasca dels mestres en l’Educació Primària considere que és essencial. No només per aquest component literari del que parlem sinó també per salvar una part de la narrativa de tradició oral, tal com diu Teresa Duran en aquestes pàgines: “La rondalla, a través dels mestres, pertany i retorna, enriquida després de cada explicació, al poble que l’ha generada i escoltada, fecundant-lo.” No obstant, aquesta tasca no és senzilla de dur a cap. Els mestres haurem de tindre en compte múltiples variables que s’adapten als programes curriculars tals com la competència lingüística o el bagatge literari dels xiquets als que ens dirigim.

En conclusió, la lectura d’aquest llibre m’ha fet valorar la importància de no perdre la transmissió oral deixant-la en mans d’altres que trenquen la cadena generacional mitjançant la transformació rondallística. Per a mantindre aquesta tradició, com a mestres haurem de tindre certs coneixements sobre cóm adaptar una rondalla, però tenint sempre present aquestes paraules de Teresa Duran: “El verb adaptar pot ser sinònim d’enriquir, i tant de bo ho fos en tota obra adreçada als infants on, massa sovint, el fet d’adaptar es converteix en sinònim de minva.” És cert que els mestres no som experts en narrativa de tradició oral però la responsabilitat que se’ns encomana serà essencial no només per a mantindre l’entitat de tradició oral, sinó també per a afavorir la lectura literària en els nostres alumnes.

GÈNERES LITERARIS

COM TEBALLAR ELS GÈNERES DE TRADICIÓ ORAL EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

En primer lloc, podem preguntar-nos: És necessari mantindre les narracions orals? No tenim prou amb els contes escrits o les adaptacions cinematogràfiques dels mateixos? Doncs, bé, sí és necessari, i per diverses raons. Una primera és la pròpia supervivència de les tradicions populars. Tots nosaltres som individus que pertanyem a una col·lectivitats, ja siga en classificació segons l’edat, els gustos o, simplement, el poble on hem nascut. Per tant, en tant que individus que vivim a una societat, constantment sentim la necessitat i desig de contar llegendes, experiències o petites gestes dignes de ser contades de generació en generació. Per a molts, aquestes es consideren narracions d’admirar i d’estar orgullosos del seu poble o d’algun personatge heroic del mateix. Però, no tot són llegendes d’herois. Ací també incloem endevinalles, refranys o proverbis.

D’altra banda, és un mètode que fomenta molt la interacció entre narrador i el públic, ja que aquest primer els intenta fer partícips de la pròpia narració en curs. Parafrasejant a Genevieve Calame Griaule, “és una forma de mantindre l’atenció, però també de donar protagonisme a qui escolta i, sobre tot, és una forma d’emfatitzar la relació”. Tots som partícips, tots ens involucrem perquè, com ja s’ha apuntat, formem part d’una col·lectivitat, la qual vol expressar els seues sentiments, valors i desitjos d’una manera grupal i vol expressar-se com a poble cohesionat, sense trets individuals del narrador. Simplement, es tracta de mantindre la cultura de cada racó.

I, en tot açò, l’escola juga un paper molt important, en especial a aquells llocs on no es continua tant la tradició, ja siga perquè el poble no està cohesionat, o per culpa de les adaptacions a la literatura escrita d’aquestes llegendes o rondalles. Per tant, presentem uns exemples d’activitats per tal de treballar aquest gènere a classe, a vegades oblidat.

Al primer cicle de Primària la majoria de nens i nenes ja s’estan iniciant en la cultura dels contes populars, així com Els tres porquets, La Ventafocs o Hansel i Gretel, contes traslladats a la literatura escrita però que els seus orígens són de tradició oral. Per tant, la primera activitat consistirà en agafar un conte d’aquest perfil que siga conegut per una gran majoria de la classe. El mestre farà un xicotet resum del conte, a mode de resum i, posteriorment, els xiquets hauran de fer un dibuix, il·lustrant les accions que consideren més importants en el desenvolupament de la història. Aquesta activitat s’ha elegit per començar perquè dibuixar i pintar és una faena que els sol agradar, comprovem que entenen el contingut narrat i, a més, els estem iniciant en una nova tasca: literatura oral.

D’altra banda, la segona activitat consistirà en allunyar-los dels contes més típics; és a dir, apropar-los a les històries que puguen estar més oblidades, però amb molt més de valor moral. Per tal de fer la tasca més propera, haurem proposat prèviament als familiars dels xiquets perquè s’apropen a l’escola, com els avis, per tal de contar una llegenda pròpia dels seus pobles. D’aquesta manera, reforcem la interacció i els llaços personals i familiars.

Al segon cicle de Primària és el torn dels gèneres orals més curts: endevinalles, proverbis i refranys. En primer lloc, cada xiquet haurà de buscar una endevinalla i preparar-la a casa, ja que, posteriorment, l’haurà de contar a classe, davant els companys. A més a més, treballarem juntament el treball manual i creatiu, fent que cada un d’ells escriga la seua endevinalla triada a una cartolina, amb dibuixos i lletres de colors, per tal de penjar-les totes a les parets, decorant l’aula.

En segon lloc, i per grups, s’hauran de preparar de la mateixa manera un proverbi o un refrany valencià, per tal de reforçar i potenciar la cultura valenciana. Però, aquesta vegada, no sols l’hauran d’aprendre de memòria i recitar com l’endevinalla, sinó que la frase triada haurà de tindre un alt contingut en temes morals, així com lliçons. D’aquesta manera, i després d’haver contat el refrany o proverbi, el grup haurà de fer un exemple real que pose en pràctica la seua narració. Per exemple, a “Tota pedra fa paret”, primer hauran d’entendre el significat i, després, posar un exemple de treball cooperatiu a classe.

Per finalitzar, al tercer cicle de Primària ja treballarem en més profunditat les rondalles populars de més llargària. En primer lloc, treballarem per parelles, elegint una rondalla d’una llista que els oferirem prèviament, o també una que podran elegir a casa, si és del seu gust. Una vegada l’han triada, la contaran davant els companys. A aquesta activitat haurem de remarcar la importància de tractar d’aconseguir una interacció amb el públic, adaptant així el lèxic emprat en la narració, o fent preguntes als oients, per tal d’establir una relació activa. També dir que aquesta narració, després de classe, es podria repetir a classes d’altres cursos, com al primer cicle, per tal de canviar de públic i, a més, fent que els més menuts augmenten el seu interès per aquestes narracions a poc a poc.

Per a la tasca final, dir que tindrà un perfil totalment lliure i creatiu: és el torn de fer el nostre propi llibre de rondalles, el qual tindrà un caràcter molt personal, fent així créixer el sentiment de grup com a classe. Per tal de fer això, cada alumne farà un escrit i, de manera opcional, farà dibuixos que complementaran l’escrit. Es tractarà  d’una narració de perfil rondallístic. Els alumnes seran totalment lliures de crear la seua pròpia història, pensant en tots els elements que hi intervenen: el qui, què, on, com, quan, per què... Tanmateix, l’únic requisit serà que haurà de tindre un contingut moral, que transmeta certs valors, i serà el que posteriorment expliquen als seus companys. També cal afegir que aquesta tasca, en la qual es fa un llibre conjunt, es pot fer de manera conjunta amb les altres classes de l’escola del mateix curs, així com també altres escoles de la localitat.

PLA LECTOR

ACTIVITATS PER AL PRIMER CICLE

Fomentar la lectura és una de les propostes, que últimament, estan adoptant molts centres escolars.  Llegir és una tasca que no els agrada als menuts i aconseguir que es fiquen amb un llibre entre les mans, en moltes ocasions, és una gran lluita per a pares/mares i professors. Per aquest motiu, els centres es comprometen a fer créixer en els nens aquest interès per la lectura. A través de la producció d’un pla lector, que consisteix en realitzar una sèrie d’activitats en tots els cursos de primària, els professors pretenen motivar als xiquets i produir en ells les ganes de llegir i gaudir en un llibre.

En la nostra programació del pla lector, destinada a un col·legi públic que ja en té un però l’hem de canviar,  hi ha una sèrie d’activitats destinades al primer cicle de Primària. Totes aquestes activitats giren front a un mateix aspecte: fer que els xiquets llegisquen. Però, a més, volem que els menuts s’interessen per tot allò que l’envolta com són els gèneres literaris, la biblioteca, diferents autors... Per aquest motiu, les activitats de la programació han de complir diferents requisits: han d’establir-se tant dins com fora de l’aula, han de fer partícips als mestre i, en ocasions, als pares, i per últim, han de seguir-se també fora de l’escola.

Altre aspecte a considerar és la importància de la creativitat en aquesta edat. És necessari que siguen activitats creatives que fagen que els menuts aprenguen sense adonar-se’n. La seua imaginació i ganes de llegir han de sorgir a través del joc i de la pràctica.

En primer lloc, presentarem les activitats que es realitzaran dins de l’aula on es presenta un clima més tranquil que permeteix que els xiquets presten més atenció i no s’entretinguen ràpidament.

En aquesta edat pràcticament no saben llegir. Per això,  les lectures han de ser curtes i amb poc text. Una de les activitats que realizarem per abans de la lectura serà la presentació d’una sèrie d’imatges del conte, a través de les quals els menuts han de pensar i fer-se una idea de la temàtica del conte.

També podem presentar-los el títol del conte i han de ficar en comú : de què pot tractar? Quins seran els personatges?  On pasarà?... Per acabar en aquesta part, altra activitat que realitzarem serà la realització d’un dibuix a partir del títol del conte.

Durant la lectura, segurament aniràn sorgint dubtes i preguntes però no és el moment de realitzar-les fins que la mestra ho indique. Mentre els menuts llegisen podem fer alguna pausa i parlar amb ells. Una de les activitats que podem fer és la realització de preguntes concretes del conte i que la mestra se les resolga.

Altra activitat que podem realitzar si tenim molt de temps per a realitzar una pausa en la lectura és que cadascú conte com s’imaginen el final de conte. D’aquesta amanera, els menuts milloren la seua creativitat i imaginen. A més, podem conèixer com s’expressen i per on va la seua imaginació.

Per últim, una volta han llegit la lectura és el moment de resoldre tots els dubtes. Per aquest motiu, una de les activitats és la realització d’una assamblea. Els xiquets es ficaran en rogle i realitzaran preguntes a la mestra sobre dubtes que tinguen. A més, els menuts explicaran breument i en les seues paraules la seua opinió al respecte.

Per a finalitzar en aquesta part, l’últim activitat que podem realitzar és la representació teatral del conte. Al ser un llibre curt i fàcil, els menuts poden llegir-se’l i interpretar-lo. És una activitat que els motiva i els agrada perquè treballen la lectura sense utilitzar cap recurs material.

Pel que fa al àmbit de fora del aula, és necessari que els menuts interactuen i s’ajuden quan ho necessiten. En aquest ambient, és més difícil aconseguir l’atenció dels menuts per això les activitats han de motivar i entretindre al menut de forma que no s’agobie ni evite la lectura.

En primer lloc, realitzarem una activitat recurrent, és a dir, una activitat que realitzaran setmanalment per a no perdre la costum. Al final de cada setmana, el divendres, els menuts acudiran a la biblioteca de l’escola. Allí, triaran uns quants llibres, els que ells vullguen i estaran durant tota una hora llegint-los i gaudint d’ells.

Per a realitzar l’activitat de data concreta hem de tindre en compte que ha de ser una activitat completament diferent,  ha d’aconseguir que els xiquets s’involucren en el món de la lectura i en la participació de l’activitat. El tipus d’activitat que els menuts realitzaran en aquesta part és un concurs literari, és a dir, la presentació d’un menut conte escrit per ells que serà avaluat pels mestres que decidiran quins és el millor escrit.  

Com hem comentat abans, és necessari que el foment de la lectura siga continu i que no es limite només a l’escola. Per aquest motiu, els pares han de seguir aquest pla lector i dur-lo a terme fora de l’escola.

Una de les activitats que realitzaran els menuts de forma recurrent, és a dir, cada dues setmanes és la participació a una xarrada a la biblioteca del poble. Els xiquets d’hauran d’assistir per a què la persona triada per a que converse en ells els conte la història de dos o tres llibres que triaran. Ells li podran realitzar preguntes i comentar el que vullguen.

Respecte a la activitat preparada per a una data concreta fora de l’escola, un dia del mes de maig els xiquets es juntaran en els xiquets del primer cicle de Primària de l’altre col·legi del poble per a realitzar la tasca conjuntament. Els menuts realitzaran “una búsqueda del tresor”. En diferents llocs emblemàtics del poble es col·locaran una sèrie de preguntes relacionades en literatura, per al seu nivell, que hauran de contestar correctament per a obtindre la següent. Finalment, hauran d’ajuntar totes les pistes i realitzar un conte. 

Per a concluir, aquest pla lector ha de ser revisat i corregit continuament per a poder tractar els possibles errors que hi haja. A més, la revisió ens permet incloure o canviar activitats perquè després de ficar-les en pràctica no s'adapten correctament als menuts o no obtenim d'elles la utilitat que creiem. 

LLIBRE INFANTIL

SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL

REFLEXIÓ SOBRE LA LECTURA DE TEORIA DE L'EDUCACIÓ LITERÀRIA

DE LA NARRATIVA ORAL A LA LITERATURA PER A

INFANTS. INVENCIÓ D'UNA TRADICIÓ LITERÀRIA

A aquesta producció han col·laborat diversos autors, així com Teresa Colomer, Teresa Duran, Antonio Rodríguez o Caterina Valriu, tots coordinats per Gemma Lluch, doctora en filologia catalana i actual docent d’aquest grau a la Universitat de València. Tots ells han treballat per tal de fer una guia pràctica pel que fa al tema de la literatura de tradició oral que actualment s’empra amb xiquets o joves.

La gran majoria de nosaltres hem rebut una educació literària molt pareguda a la nostra infància. Ens referim als contes populars com “La Caputxeta Vermella” o “Hansel i Gretel”. Tots coneixem aquestes històries. Tanmateix, sabem també d’on venen? Sabem el procés de transformació que han patit? Per desgràcia, molts no som coneguts d’aquestes qüestions, i per això cal destacar aquest llibre de teoria literària per tal de, en tant que educadors, tindre una idea més ampla sobre la vertadera història d’aquests contes, així com també veure com grans companyies com pot ser Walt Disney un bon exemple les transforma al seu favor, atrapant a la societat infantil.

En primer lloc, caldria tindre en compte que contes com “La Ventafocs” o “Blancaneus” no són invents del segle XX, no són invents de les princeses creades per Disney. Efectivament, aquestes provenen de la tradició oral des de fa segles. D’aquesta manera, cada poble tenia la seua pròpia versió de cada història, totes elles de caràcter popular, i pot ser moltes d’elles amb elements que hui en dia no es consideren adients per a xiquets, com pot ser el sexe o la luxúria presents a “La Caputxeta Vermella” (versió original). Arriba el segle XX i el cinema, arriba Walt Disney i les seues pel·lícules, i arriba, en conseqüència, l’homogeneïtzació d’aquests contes. És a dir, totes les versions s’unificaran en una sola, la qual s’expandirà per tot el continent, condicionant a tots els xiquets i xiquetes del món. Per tant, és ben clar que aquest fet resultarà negatiu pel que fa a les tradicions de cada poble. Tots els trets característics de cada terra desapareixen en favor d’una versió única que mai té en compte aquests trets i, a més, amb el pas del temps i de les generacions som cada vegada menys conscients del que açò suposa, ja que cada vegada vivim en una societat més globalitzada. De veritat sols tenim una manera de mirar el món? Gemma Lluch no podia haver fet aquesta crítica de millor manera: “Disney agafa una gran peça i la posa en un telescopi. La redueix a una extensió ridícula i fabrica una cosa òbvia. No deixa lloc al pensament, al sentiment o a la imaginació de l’infant”.

Així mateix, també és de destacar el capítol dedicat als personatges fantàstics, en tant que no sols mestres, sinó també narradors de rondalles populars, ja que ens enfonsa en el món de les bruixes, fades, nans, mags, gegants, etc., oferint-nos una visió nova. És una visió que el xiquet que llig aquests contes o veu les seues adaptacions cinematogràfiques, no ho nota. Ens referim a la segona homogeneïtzació dels elements, tant físicament com psicològicament. Per exemple, els atributs de les bruixes es defineix Caterina Valriu: “[...] aparença de dona vella que es caracteritza per la seua lletjor, vestida amb robes fosques i desastrades i tota ella voltada d’una clara sensació de brutícia, d’olor de resclosit [...]”. Aquesta és el prototip que apareix a totes es versions tradicionals, ja siga un conte, o un altre. Ací podem veure un exemple real d’una narració per a infants: “Davant d’ells acabava d’aparèixer una dona revella amb pocs cabells, blancs i rebregats, una barbeta punxeguda, uns ulls que brillaven intensament i una boca on ballava una única dent. Era la bruixa Miloca.” (SORRIBAS, S. (1985): La vall del paradís, La Galera, Barcelona, pàg. 82.).

En resum, el que el llibre ens aporta és la importància de tindre una consciència activa pel que fa a aquestes transformacions que, en moltes ocasions, perjudiquen a la cultura popular dels pobles. De la mateixa manera, i com ja bé s’ha apuntat, també disminueixen la capacitat creativa i imaginativa dels xiquets i xiquetes, ja que els estem oferint una única versió molt tancada. Tot i això, ja a aquesta segona dècada del segle XXI estan apareixent noves versions de lo tradicionalment tancat. Estarà ressorgint l’inici de tot açò? Estarem donant vida a la cultura popular tradicional enterrada des de fa dècades?

REFLEXIÓ SOBRE LA LECTURA DE TEORIA DE L'EDUCACIÓ LITERÀRIA

Després de realitzar la tertúlia a classe i d’haver llegit els llibres Poemania, escrit per l’autora Anna Ballester (2009)  i Llegir per a crèixer, escrit per l’autor Joan Carles Girbés (2007) vaig a realitzar una reflexió sobre aquests dos.

En primer lloc, crec que és molt important comentar l’objectiu principal dels llibres, tots dos pretenen ajudar als mestres i als pares a enfrontar-se al gran problema que tenen molts xiquets: no els agrada llegir.

L’estructura dels llibres és un aspecte que crida l’atenció ràpidament perquè no es tracta d’un llibre que conte una història o que ens presente uns personatges que tenen una trama o una missió que resoldre. Són una guia o un manual de consells per a poder seguir o acudir a ells quan siga necessari, tant per a pares com mestres.  El llibre de Llegir per a créixer es divideix en quatre parts: importància de la lectura, com contagiar el gust per la lectura, consells per a escollir el llibre adequat, un conte per a començar. Per altra banda, Poemania està dividit en huit parts, totes elles relacionades en diferents aspectes de la poesia com saber a recrear poemes, a memoritzar, a escriure...

Per a comparar-los podem parlar sobre la seua diferència sobre la forma de tractar els consells perquè Poemania ens presenta una gran quantitat d’activitats per a memoritzar poemes o per a inventar-se’ls, però no ens presenta els errors més comuns o la teoria que podem aplicar per a treballar la poesia com ens presenta Llegir per a créixer, destinat a tot tipus de lectures.

El llenguatge que s’utilitza en els dos llibres és un llenguatge formal, adaptat als pares o mestres que es disposen a llegir-los. No utilitza paraules prou complicades, ni paraules especialitzades en la lectura. A més, la forma d’expressar-se fa que el lector tinga curiositat per seguir llegint i s’interesse.

Un aspecte que podem tractar sobre Llegir per a crèixer és la seua defensa del valencià. Segons l’autor del llibre, molts pares no llegisen en aquest idioma perquè el consideren complicat, però per a ell és una excusa perquè poden llegir poc a poc i anar augmentant el nivell.

“No sempre llegim per a aprendre; també, i sobretot, cal llegir per a passar-ho bé, pel pur plaer de llegir, per a divertir-nos i distraure’ns”. Girbés, J. Carles (2007). Considere que aquesta visió de la lectura és la que hem d’inculcar als menuts perquè han de trobar en la lectura el seu moment de desconnexió. Un llibre és un recurs material per a gaudir i una font de coneixements nous.

D’aquest llibre també podem destacar la seua relació directa en els criteris de selecció d’un llibre de lectura. Ens exposa tots els criteris definits i explicant-nos com els hem de tractar i utilitzar per a triar un llibre.

Per a continuar parlant de Llegir per a créixer, m’agradaria comentar la relevància que l’autor realitza sobre les excuses que tenim al llarg del dia per tal de no llegir. “La lectura no hauria de ser incompatible amb la resta d’activitats lúdiques que practiquem; tot és qüestió d’organitzar-nos bé” (Girbés, 2007, p.14).

En canvi, un dels aspectes que podria criticar del llibre de Llegir per a crèixer són les seues imatges, les considere sexistes. En tot moment la dona és la que apareix planxant o fent les feines de la casa que no li permeteixen llegir amb el xiquet, per altra banda, el xiquet que apareix en les il·lustracions és de sexe masculí.

Centrant-se en el llibre Poemania de Anna Ballester, podem comentar diferents aspectes. Primerament, la importància que té la lectura per a l’autora: “ Llegir és una de les competències lingüístiques que cal adquirir i perfeccionar durant totes les etapes educatives [...] La lectura és un dels pilars sobre els quals es recolzen tots els aprenentatges”. (Ballester, 2009, p.1).

També hi ha que destacar les claus màgiques que considera l’autora per a poder treballar poesia com són: l’oralitat, l’ambient favorable i els pares, mares i docents. Són aspectes que ajuden a fomentar l’ús de la poesia i aprendre a treballar-la.

Com a futura mestra, crec que és un llibre que tot mestre ha de llegir perquè en nombroses ocasions no saben com enfrontar-se a un problema de lectura i a més, fomenten la seua utilitat.