Referències

Al següent llistat de referències bibliogràfiques, ordenat per ordre alfabètic, podeu trobar quines han estat les nostres fonts de consulta per al treball fet. A més, adjuntem una petita explicació sobre la referència, explicant breument què hem tret de cadascuna d'elles. D'aquesta manera, podreu fer ús d'elles en cas de que vos interesse alguna.

- Aquest llibre va ser de vital importància per tal de definir, al glossari, el terme "conte":

ABAD, F. (1985). Géneros literarios. Ed. Aula Abierta Salvat.

- A l'hora de consultar diferents estratègies per a fomentar la lectura hem consultat en: 

Aller Martínez, Carlos i al.: Estrategias lectoras. Juegos que animan a leer. Alcoi. E.Marfil. Col. Serie Pedagogía. Temas Básicos. 1991. 

- El llibre d’Antoni M. Badia i Carles Lladó ens aporta la informació suficient informació per a en endinsar-nos en el món dels àlbums il·lustrats. Ens defineixen el terme, les principals peculiaritats i la consideració com a objecte d'art que es converteix en un recurs inestimable en l'àmbit educatiu: 

Badia, A. i Lladó, C. (2013). “Els àlbums i els llibres il·lustrats: una descoberta, diverses veus.” Seminari El gust per la lectura (2013-2014).

- D'aquest llibre de molt recent publicació ens ha ajudat al primer bloc, per tal de fer diverses definicions del glossari:

BALLESTER, J. (2007). L'educació literària. PUV.

- La concepció del terme d'educació literària s'ha basat en el següent manual, entre altres:

BRIOSCHI, F. y GIROLAMO, C. (1988). Introducción al estudio de la literatura. Ariel, Barcelona.

- Aquest manual s'ha emprat en el tractament de la intertextualitat, tal com la seua definició:

CALSAMIGLIA, H. y TUSÓN, A. (1999). Las cosas del decir. Manual de análisis del discurso. Barcelona: Ariel Lingüística.

- Per a realitzar el pla lector del tercer cicle hem consultat un pdf que proposa un "Pla de foment lector al centre", redactat per Josep Antoni Fluixà:

D.A.:Tractament de textos a l'aula. València. Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Col. «Materials Didàctics». 1996.

- En quant al gènere líric al bloc de glossari, ens hem basat en aquest autor valencià per tal de posar exemples reals:

ESTELLÉS, V.A. (1971). Llibre de meravelles.

- En aquest cas, Garasa, de fa més de 30 anys, ens ha ajudat als gèneres literaris, així com el narratiu, el dramàtic o el líric:

GARASA, D.L. (1969). Los géneros literarios. Ed. Nuevos Esquemas.

- Aquesta consulta ha tingut els seus fruits en quant al tractament de la intertextualitat, classificant-la en dos subtipus:

GENETTE, G. (1989). Palimpsestos: la literatura en segundo grado. Ed. Taurus.

- Amb Laura Guerrero aprenem aspectes com la qüestió literària, la qüestió del destinatari o la qüestió educativa en relació amb la LIJ; i també els seus àmbits d'estudi. A més a més, també hem aprofitat de Guerrero els seus coneixements sobre intertextualitat:

Guerrero Guadarrama, L. (2012). Posmodernidad en la literatura infantil y juvenil. Ciudad de México: Universidad Iberoamericana.

- La següent revista actual sobre educació també s'ha emprat pel que fa a l'Educació Literària:

GUTIÉRREZ, A.P. (2009). Cuadernos de Educación y Desarrollo. Vol.1 nº2 (abril 2009).

- Del llibre al qual han cooperat diversos autors valencians o catalans, coordinats per Gemma Lluch, ha estat imprescindible per tal d'explicar com treballar els gèneres de tradició oral a la nostra aula:

LLUCH, G. (2000). De la narrativa oral a la literatura per a infants. Invenció d'una tradició literària. Edicions Bromera.

- En el llibre de Xavier Mínguez podem trobar informació sobre la Literatura Infantil i Juvenil des de diverses perspectives, però en especial des del paradigma de la didàctica de la llengua i la literatura. A més, mostra la gran multitud d'articles que tracten de definir el concepte:

Mínguez López, X. (2012). La definición de la LIJ desde el paradigma de la didàctica de la llengua y la literatura. AILIJ (Anuario de Investigación de Literatura Infantil y Juvenil), 10, p.87-106.

- Per a l'elaboració del pla lector d'Educació Primària hem consultat els principals objectius en:

Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana.

- Aquest manual ens ha servit per a la tasca que el seu propi títol indica, per als gèneres literaris:

PUEBLA, J. (1997).Géneros literarios, Editorial Playor.

- Aquest llibre del segle XVIII ens ha ajudat respecte a la definició de cànon literari, ja que per aquella època (Clasicisme) eren molt importants els cànons, així com el de bellesa, proporció, etc. (aspectes que podem veure en altres camps, com en la música):

RUHNKEN, D. (1768). P. Rutilius Lupus de figuris sententiarum et elocutionis libri duo, recensuit et notas adiecit. Acc. Aquilae Romani, et Julii Rufiniani de eodem argumento libri.

- Aquest llibre no és un manual de teoria, sinó que és una novel·la, de qual s'han tret exemples per a ajudar a definir la intertextualitat:

SAVAGE, S. (2006). Firmin.

- Aquest llibre és del mateix perfil que l'anterior i més ha estat per a la mateixa utilitat, a mode de material complementari:

SALINGER, J.D. (1951). The Catcher in the Rye.

- Aquest llibre de l'any 1985 ens ha servit, com molts altres, per tal de posar exemples de textos reals, per tal de complementar la teoria que s'està explicant:

SORRIBAS, S. (1985): La vall del paradís, La Galera, Barcelona, pàg. 82.

- Aquesta referència és última que s'ha emprat en el concepte de l'Educació Literària, aproximant-nos encara més a ella, des d'una perspectiva diferent a les anteriors, enumerant així implicacions que afectes directament a l'educació literària:

ZAYAS, F. (2011). Un proyecto de escritura a partir de la Églola I de Garcilaso de la Vega. La educación literaria. Cuatro secuencias didácticas. Colección Recursos nº120.