GÈNERES LITERARIS

COM TEBALLAR ELS GÈNERES DE TRADICIÓ ORAL EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

En primer lloc, podem preguntar-nos: És necessari mantindre les narracions orals? No tenim prou amb els contes escrits o les adaptacions cinematogràfiques dels mateixos? Doncs, bé, sí és necessari, i per diverses raons. Una primera és la pròpia supervivència de les tradicions populars. Tots nosaltres som individus que pertanyem a una col·lectivitats, ja siga en classificació segons l’edat, els gustos o, simplement, el poble on hem nascut. Per tant, en tant que individus que vivim a una societat, constantment sentim la necessitat i desig de contar llegendes, experiències o petites gestes dignes de ser contades de generació en generació. Per a molts, aquestes es consideren narracions d’admirar i d’estar orgullosos del seu poble o d’algun personatge heroic del mateix. Però, no tot són llegendes d’herois. Ací també incloem endevinalles, refranys o proverbis.

D’altra banda, és un mètode que fomenta molt la interacció entre narrador i el públic, ja que aquest primer els intenta fer partícips de la pròpia narració en curs. Parafrasejant a Genevieve Calame Griaule, “és una forma de mantindre l’atenció, però també de donar protagonisme a qui escolta i, sobre tot, és una forma d’emfatitzar la relació”. Tots som partícips, tots ens involucrem perquè, com ja s’ha apuntat, formem part d’una col·lectivitat, la qual vol expressar els seues sentiments, valors i desitjos d’una manera grupal i vol expressar-se com a poble cohesionat, sense trets individuals del narrador. Simplement, es tracta de mantindre la cultura de cada racó.

I, en tot açò, l’escola juga un paper molt important, en especial a aquells llocs on no es continua tant la tradició, ja siga perquè el poble no està cohesionat, o per culpa de les adaptacions a la literatura escrita d’aquestes llegendes o rondalles. Per tant, presentem uns exemples d’activitats per tal de treballar aquest gènere a classe, a vegades oblidat.

Al primer cicle de Primària la majoria de nens i nenes ja s’estan iniciant en la cultura dels contes populars, així com Els tres porquets, La Ventafocs o Hansel i Gretel, contes traslladats a la literatura escrita però que els seus orígens són de tradició oral. Per tant, la primera activitat consistirà en agafar un conte d’aquest perfil que siga conegut per una gran majoria de la classe. El mestre farà un xicotet resum del conte, a mode de resum i, posteriorment, els xiquets hauran de fer un dibuix, il·lustrant les accions que consideren més importants en el desenvolupament de la història. Aquesta activitat s’ha elegit per començar perquè dibuixar i pintar és una faena que els sol agradar, comprovem que entenen el contingut narrat i, a més, els estem iniciant en una nova tasca: literatura oral.

D’altra banda, la segona activitat consistirà en allunyar-los dels contes més típics; és a dir, apropar-los a les històries que puguen estar més oblidades, però amb molt més de valor moral. Per tal de fer la tasca més propera, haurem proposat prèviament als familiars dels xiquets perquè s’apropen a l’escola, com els avis, per tal de contar una llegenda pròpia dels seus pobles. D’aquesta manera, reforcem la interacció i els llaços personals i familiars.

Al segon cicle de Primària és el torn dels gèneres orals més curts: endevinalles, proverbis i refranys. En primer lloc, cada xiquet haurà de buscar una endevinalla i preparar-la a casa, ja que, posteriorment, l’haurà de contar a classe, davant els companys. A més a més, treballarem juntament el treball manual i creatiu, fent que cada un d’ells escriga la seua endevinalla triada a una cartolina, amb dibuixos i lletres de colors, per tal de penjar-les totes a les parets, decorant l’aula.

En segon lloc, i per grups, s’hauran de preparar de la mateixa manera un proverbi o un refrany valencià, per tal de reforçar i potenciar la cultura valenciana. Però, aquesta vegada, no sols l’hauran d’aprendre de memòria i recitar com l’endevinalla, sinó que la frase triada haurà de tindre un alt contingut en temes morals, així com lliçons. D’aquesta manera, i després d’haver contat el refrany o proverbi, el grup haurà de fer un exemple real que pose en pràctica la seua narració. Per exemple, a “Tota pedra fa paret”, primer hauran d’entendre el significat i, després, posar un exemple de treball cooperatiu a classe.

Per finalitzar, al tercer cicle de Primària ja treballarem en més profunditat les rondalles populars de més llargària. En primer lloc, treballarem per parelles, elegint una rondalla d’una llista que els oferirem prèviament, o també una que podran elegir a casa, si és del seu gust. Una vegada l’han triada, la contaran davant els companys. A aquesta activitat haurem de remarcar la importància de tractar d’aconseguir una interacció amb el públic, adaptant així el lèxic emprat en la narració, o fent preguntes als oients, per tal d’establir una relació activa. També dir que aquesta narració, després de classe, es podria repetir a classes d’altres cursos, com al primer cicle, per tal de canviar de públic i, a més, fent que els més menuts augmenten el seu interès per aquestes narracions a poc a poc.

Per a la tasca final, dir que tindrà un perfil totalment lliure i creatiu: és el torn de fer el nostre propi llibre de rondalles, el qual tindrà un caràcter molt personal, fent així créixer el sentiment de grup com a classe. Per tal de fer això, cada alumne farà un escrit i, de manera opcional, farà dibuixos que complementaran l’escrit. Es tractarà  d’una narració de perfil rondallístic. Els alumnes seran totalment lliures de crear la seua pròpia història, pensant en tots els elements que hi intervenen: el qui, què, on, com, quan, per què... Tanmateix, l’únic requisit serà que haurà de tindre un contingut moral, que transmeta certs valors, i serà el que posteriorment expliquen als seus companys. També cal afegir que aquesta tasca, en la qual es fa un llibre conjunt, es pot fer de manera conjunta amb les altres classes de l’escola del mateix curs, així com també altres escoles de la localitat.