DE LA NARRATIVA ORAL A LA LITERATURA PER A INFANTS.
INTERVENCIÓ D’UNA TRADICIÓ LITERÀRIA
En aquest llibre se’ns presenten les reflexions de cinc col·laboradors (Teresa Colomer, Teresa Duran, Gemma Lluch, Antonio Rodríguez Almodóvar i Caterina Valriu) sobre la narrativa de tradició oral que actualment és publicada com literatura per a infants.
Amb la lectura descobrim aspectes tant interessants com la multitud de versions que s’han perdut en el moment que les rondalles van passar al paper escrit, reduint-se a una única versió formalitzada. A aquest fet es suma Walt Disney, el qual també ha tingut un paper fonamental en el procés d’empobriment. La influència de les seues adaptacions cinematogràfiques ha dut de la mà la supressió d’imaginació en els nostres menuts i la perjudicadora transformació de les rondalles meravelloses que durant tants anys han estat circulant de generació en generació. Pense que d’aquest mode, el que s’ha aconseguit ha sigut que els arquetips deixen de costat la transmissió generacional per a passar a mans del mercat de l’actual societat de consum.
Aquesta situació es pot veure clarament exemplificada en La Caputxeta Vermella, una narració que prové de la literatura de tradició oral i que ha sigut una de les més reinterpretades. Com a conseqüència, el contingut sexual va quedar en segon pla i es va convertir en l’actual conte infantil que tots coneixem. No obstant, Teresa Colomer considera que “la nova lectura exigeix sempre que el lector tingui al cap la versió antiga mentre llegeix la moderna.”
En la mateixa línia de transformacions trobem la desmitificació dels personatges que formen part de l’imaginari col·lectiu. Pense que aquest aspecte tampoc afavoreix en absolut als xiquets, doncs aquest component ideològic etiqueta als personatges pels seus trets físics. Per tant, no devem ocultar la realitat sinó mostrar amb naturalitat l’acceptació de la diversitat. El mateix ocorre amb les il·lustracions, on ens és fàcil localitzar la postura ideològica que es vol transmetre.
En relació a l’educació literària i parafrasejant a Teresa Colomer, tothom sembla haver teoritzat sobre què és adequat per a la formació moral però quasi ningú ho ha fet sobre el que és convenient per a l’educació literària. Pense que desafortunadament, es tracta d’una tasca a la que no se li dedica l’atenció suficient, fet que lliuraria la possibilitat d’ensenyar a aprendre a llegir literàriament.
La tasca dels mestres en l’Educació Primària considere que és essencial. No només per aquest component literari del que parlem sinó també per salvar una part de la narrativa de tradició oral, tal com diu Teresa Duran en aquestes pàgines: “La rondalla, a través dels mestres, pertany i retorna, enriquida després de cada explicació, al poble que l’ha generada i escoltada, fecundant-lo.” No obstant, aquesta tasca no és senzilla de dur a cap. Els mestres haurem de tindre en compte múltiples variables que s’adapten als programes curriculars tals com la competència lingüística o el bagatge literari dels xiquets als que ens dirigim.
En conclusió, la lectura d’aquest llibre m’ha fet valorar la importància de no perdre la transmissió oral deixant-la en mans d’altres que trenquen la cadena generacional mitjançant la transformació rondallística. Per a mantindre aquesta tradició, com a mestres haurem de tindre certs coneixements sobre cóm adaptar una rondalla, però tenint sempre present aquestes paraules de Teresa Duran: “El verb adaptar pot ser sinònim d’enriquir, i tant de bo ho fos en tota obra adreçada als infants on, massa sovint, el fet d’adaptar es converteix en sinònim de minva.” És cert que els mestres no som experts en narrativa de tradició oral però la responsabilitat que se’ns encomana serà essencial no només per a mantindre l’entitat de tradició oral, sinó també per a afavorir la lectura literària en els nostres alumnes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario