GÈNERES LITERARIS

TREBALLAR LA NARRACIÓ EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Es denomina text narratiu al relat de fets en els que intervenen personatges i es desenvolupen en l’espai i en el temps. Els fets són contats per un narrador. Si és de tipus literari, la funció sempre és per a entendre des del context de la funció poètica pròpia de la literatura. 

Els textos literaris que pertanyen al gènere narratiu s’agrupen en distints subgèneres i inclouen el conte, el relat, el microrrelat, la novel·la, la llegenda, el mite, la saga, la faula i el poema èpic. D’aquest gran ventall de subgèneres ens anem a centrar en aquells que són més útils per a l’educació literària i més apropiats en l’etapa de primària: el conte (perquè estimula el llenguatge i la imaginació), la novel·la (fantàstica o d’aventures per crear hàbit lector en el xiquet, o d’aprenentatges), la llegenda (perquè transmet missatges plens de valors), i la faula (pel seu ensenyament moral).

Alguns exemples de textos narratius són: el conte popular La caputxeta vermella de Charles Perrault o la novel·la d’aventures La volta al món en vuitanta dies de Juli Verne. Ambdues són considerades pertanyents al gènere narratiu perquè es tracta de relats d’esdeveniments que succeeixen a uns personatges en un espai i al llarg d’un temps determinat.

Per a fer que els xiquets coneguen el gènere narratiu i l’entenguen millor, treballarem a partir de les seues característiques específiques de forma i de contingut. Una des múltiples possibilitats de treball que ens permet la narració inclou els temps verbals. Els xiquets aprendran a emprar el pretèrit perfecte simple perquè el fet de contar allò que succeeix es situa en el passat. No obstant, també empraran el present en les narracions en primera persona o quan es reprodueix literalment allò que altre ha dit. Així mateix, treballaran també amb l’estil directe, amb l’estil indirecte, i amb l’estil indirecte lliure (reproducció d’allò que diu el personatge però amb la veu del narrador). En el cas dels diàlegs de les narracions, aprendran a distingir-los dels del teatre, gràcies a la presencia del narrador que es reflexa en les acotacions.

També serà interessant l’ús de les conjuncions o locucions conjuntives que ajudaran al xiquet a interioritzar la causa i la conseqüència; i l’ús d’adverbis i locucions adverbials de temps per a que aprenga a situar el fets en la línia temporal. A més, a l’analitzar una obra literària és important no només identificar al protagonista i a la resta de personatges sinó també caracteritzar-los. D’aquest mode, els xiquets hauran de reflexionar sobre cóm són els personatges, què reflexa cadascun d’ells o quina importància tenen en la història; al mateix temps que es posen en el lloc d’aquests per comprendre millor les actuacions d’aquests i aprendre normes de conducta i comportaments a seguir. Per últim podrem treballar la narració a partir d’una història. És a dir, uns fets que ocorren en el temps, ordenats en una mateixa estructura: introducció, nus i desenllaç. Per fer que els xiquets integren aquest esquema ho faran llegint, escoltant i escrivint històries.

Per a l’usual i freqüent desenvolupament del discurs narratiu serà necessària la unió d’importants habilitats, capacitats lingüístiques i cognitives. Per aquest motiu, podem dir que ajuda als xiquets a desenvolupar habilitats per a organitzar successos i esdeveniments en torn a un tema central (açò permet la construcció d’un relat coherent); a desenvolupar la capacitat per a seqüenciar esdeveniments en el temps (línia temporal); a desenvolupar l’habilitat per a fixar i implantar relacions de causalitat entre els esdeveniments del relat (maneig d’esdeveniments causa-efecte); i també a desenvolupar les habilitats lingüístiques (sintaxis i varietat lèxica, especialment associada als verbs).

Per finalitzar, el tipus d’activitats que podríem proposar per a xiquets del primer cicle en relació al gènere narratiu serien: que ordenen una seqüencia de dibuixos i creen una història o que creen un conte col·lectiu a partir d’un esquema que els proposarem. En el cas del segon cicle, proposarem activitats com: que diferencien les diferents parts de l’estructura d’un conte (inici, nus i desenllaç) o que canvien el final d’una novel·la que hagen llegit amb anterioritat. Per últim, amb els xiquets de tercer cicle, podríem proposar tasques com: que convertisquen una llegenda en una obra de teatre o que extraguen la moralitat d’una faula.