ÀLBUM IL·LUSTRAT

“Quan la imatge és imprescindible per entendre qui fa què, com, quan i per què; quan, observant- la, podem fer-nos una idea cabal i fiable de la història o de l’anècdota narrada, explícitament o implícita, i quan, analitzant-la, podem apreciar com i per què aquell discurs icònic ens expressa el que ens expressa, aleshores estem davant d’un àlbum.” Teresa Durán (1999).

Emma Bosch (2008), pren com a referència múltiples definicions i formula la següent:  “Àlbum és art visual d’imatges seqüencials fixes i impreses sostingut en l’estructura de llibre, la seua unitat és la pàgina, la il·lustració és primordial i el text pot ser subjacent.”

A partir d’una gran quantitat d’autors que defineixen el terme, es poden extraure algunes de les peculiaritats de l’àlbum il·lustrat: té format de llibre; integra dos codis diferents en un sol objecte: el codi lingüístic i el codi visual; la imatge i la il·lustració és imprescindible per entendre la història que es conta; el text i la il·lustració tenen un lligam molt especial; i tots els elements que conformen l’àlbum expliquen la història que conté: el format, la mida, el color o la tipografia.

Cecilia Silvia-Diaz (2013) assegura que la il·lustració és el primer contacte que té el nen amb les arts visuals, les imatges dels seus llibres seran la seva primera galeria d’art. Per tant, l’àlbum es pot considerar un objecte d’art que es converteix en un recurs inestimable en l’àmbit educatiu.