Etimològicament, la paraula
literatura es deriva de litera, que
significa lletra. És una expressió artística en la que la paraula és
l’instrument que permet la creació d’una obra que transmet bellesa i permet
comunicar un missatge.
La definició de Literatura
Infantil i Juvenil (LIJ), no obstant, no està tan clara. Hi ha una gran
multitud d’articles que tracten de definir el concepte i resoldre els problemes
i debats que aquesta tasca suposa.
Es pot definir la LIJ
sincrònicament, però açò no resta que també siga susceptible d’una visió
diacrònica en la qual el text, l’escriptor i el lector aniran canviant.
Hollindale (1997) reprotxa a Hunt esta visió sincrònica de la LIJ perquè limita
el gènere a constitucions efímeres del seu lector, cosa que implica imposar una
precisió irreal sobre un concepte cada vegada més inestable.
Una de les definicions més
acceptades és la de Jordi Rubió (1925), que parla de la LIJ com “aquella rama
de la literatura d’imaginació que millor s’adapta a la capacitat de comprensió
de la infància i al món que de veritat li interessa”.
Hollindale (1997) intenta unir el
autor, el text i el xiquet. Per a aquest autor la literatura infantil és
“qualsevol cosa que un xiquet llig amb plaer i comprensió” (p.28). No obstant,
Colomer (1999), ens diu: “entenem aquest tipus de literatura com la iniciació
de les noves generacions al diàleg cultural establert en qualsevol societat a
través de la comunicació literària”.
Des d’altra perspectiva, es pot
entendre com un acte de comunicació, de caràcter estètic, entre un receptor
xiquet i un emissor adult que té com objectiu la sensibilització del primer i
com mitjà la capacitat creadora i lúdica del llenguatge, i deu respondre a les
exigències i necessitats dels lectors (Gabriela Perriconi).
A partir de les definicions més
significatives dels múltiples acadèmics, es pot concloure que la LIJ és una
literatura amb objectius (Perriconi, 1994) i funcions (Colomer, 1999), és a dir, que no és una
literatura sense més. És, en paraules de Sánchez Corral (1995) un discurs
“persistentment moral”.
Des d’enfocaments bastant
diferents, es poden distingir tres idees fonamentals que es repeteixen sempre
que es tracta de definir la LIJ: la qüestió literària i/o artística, la qüestió
del destinatari i la qüestió educativa.
La qüestió literària té diverses
variants que es concreten en debats que inclouen la literarietat de la LIJ, la
qualitat dels llibres infantils, la seua inclusió en la literatura en general o
la seua relació amb el cànon literari. Tal com diu Peter Hunt (1991): “és el
valor que se li atorga a una obra i no els trets que la defineixen, allò que
comporta la seua literarietat o no”.
La qüestió del destinatari inclou
l’adequació al lector model. La LIJ, a més de tenir en compte els condicionants
de la producció, també haurà de tindre en compte els de la recepció i incloure
en la seua metodologia els mecanismes de recepció del lector infantil i
juvenil. Per a caracteritzar la LIJ caldrà comptar amb la doble recepció de la
mateixa manera que es compta amb que el principal tret del seu lector model és
la seua escassa competència lingüística en general i literària en particular.
La qüestió educativa en relació
amb la LIJ es pot prendre des de dos punts de vista. Per una part el de
l’educació general del xiquet a través de la literatura, i per altra part el de
l’educació literària.
Per últim, quant als àmbits
d’estudi de la LIJ, s’inclouen gèneres que han sigut estudiats tradicionalment
dins de la marca de LIJ com la literatura de tradició oral i la paraliteratura
dirigida al públic infantil i juvenil, i altres en els que l’aplicació de la
metodologia d’anàlisis i estudi de la LIJ resulta especialment fructífera com
els còmics, els dibuixos animats i l’àlbum il·lustrat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario