A més a més, podem classificar eixa vinculació entre implícita i
explícita (Genette, G.). Un exemple de relació d’intertextualitat molt
explícita és la cita, ja que n’hi ha una part d’un text de manera literal a
l’interior d’altre. Ací es mostra un exemple d’una novel·la, Firmin (2006) de Sam Savage, on fa dues
cites d’unes altres novel·les, Lolita
(1955) de Vladimir Nabokov i Ana Karenina (1877) de León Tolstoi.
Sempre
m’havia imaginat que la historia de la meua vida, quan l’escriguera, començaria
com una magnífica primera línea: alguna cosa lírica com “Lolita, llum de la
meua vida. Foc de les meues entranyes” de Nabokov; o si no haguera pogut fer-ho
líric, aleshores dramàtic com “Totes les famílies felices són paregudes, però
les infelices ho són cadascuna a la seua manera”, de Tolstoi. La gent recorda
eixes paraules encara quan han oblidat tot el demés respecte als llibres.
L’altra relació d’intertextualitat de caràcter més implícit té
com exemple l’al·lusió. A aquesta, dins d’un text, es fa referència a un altre
text, també. Tanmateix, no es fa de manera literal com és al cas de la cita, sinó
amb un perfil més indirecte i subtil. A l’exemple que es proposa l’al·lusió es
fa d’una manera on només es nomena el nom propi d’un personatge, per tal de
distanciar-se de l’obra a la qual fa referència, sense endinsar-se més. Per tant,
l’autor suposa que el lector té coneixements previs sobre les obres o
personatges que nomena, ja que les seues històries internes tenen similituds.
Si
realment volen saber sobre el que contaré, el primer que probablement voldrien saber
és on vaig nàixer, com va ser la meua miserable infància, i a què es dedicaven
els meus pares abans de tindre’m, i tot eixe fem com fa David Copperfield,
però, per a ser sincer, no tinc gens de ganes d'endinsar-me en això.
Aquest fragment és de la novel·la The
Catcher in the Rye (1951) de J.D.Salinger.
No hay comentarios:
Publicar un comentario