CONTE

El concepte de conte és molt genèric. Per això, en primer lloc cal matissar entre dos tipus de contes, segons Francisco Abad (1985): contes populars i contes literaris. Els dels primer grup constitueixen part de la pròpia cultura, de la tradició d’una civilització i d’una societat, els quals es transmeten de manera oral i, a més, a la gent no l’interessa qui és el seu autor, sinó la transcendència que té, així com mantenir-ho de generació en generació.

L’important ací és el segon grup, el conte literari.  Per tal de fer una primera aproximació a aquest concepte, el conte es caracteritza per la seua narrativitat; és a dir, després de llegir-lo es pot fer un resum narratiu. Tanmateix, aquesta narració pot ser tant real com fictícia. El conte, a més, està integrat per un grup reduït de personatges, i el conflicte sol ser senzill, fet que el diferencia de la novel·la, que com va dir l’escriptor Julio Cortázar “el conte [...] recrea situacions, mentre la novel·la recrea móns i personatges [...]”. Per tal qüestió, la seua estructura sol ser molt clara i senzilla: exposició, nus i desenllaç.

Per últim, cal esmentar alguns dels recursos existents per tal d’aprendre una llengua, com és el valencià, mitjançant contes, com La iaia que s’inventava les paraules, conte creat per diversos autors col·laboradors de la plataforma “Oniric.co”. En aquest cas es tracta d’una aplicació virtual.