COMPETÈNCIA LITERÀRIA

La competència literària és un conjunt de coneixements que s’activen davant dels estímuls textuals, de manera que intervenen en l’activitat cognitiva d’identificar components i de reconèixer valors i funcions en el discurs literari.

Aquesta competència literària té uns components , entre els quals destaquem:

•           Sabers lingüístics, textuals i discursius per a la descodificació.
•           Sabers pragmàtics per a reconstruir la situació enunciativa presentada en el text.
•           Coneixements del ús literari, de estructures retòriques i sabers metaliteraris.
•      El domini d’habilitats lectores, perquè la funcionalitat de la lectura és la base sobre la que es construeix la formació de la competència literària.
•     Dominis relatius a estratègies per a interactuar amb el text i poder relacionar tots els punts anteriors.

Segons EcuRed(2011) la competència literària és un procés de desenvolupament de capacitats i destreses aconseguides per l’alumne, resultat de l’articulació entre els seus coneixements literaris, sabers interculturals, habilitats expressives i comprensives, hàbits i actituds del domini cognitiu, lingüístic i emocional, a treves del contacte directe i del disfrute de l’obra literària, per a poder establir valoracions i associacions en l’ordre de lo literari.

La formació de la competència literària es produeix per la progressiva integració de referències de diferents tipus de textos que pasen a integrar el fons del intertext lector personal, per a millorar les habilitats receptores del individu i que modifiquen, per a facilitar-les, les noves percepcions (Mendoza, 1990).

A més, aquest autor afirma que la competència literària serveix de base de capacitació per a la lectura de creacions artístiques realitzades baix el signe de lo lingüístic en el ampli context semiòtic de la cultura i de la estètica.

Per altra banda, Van Dijk (1972) va explicar que esta a més d’ocupar-se de les propietats universals del texts literaris, te com obligació la descripció i explicació de la capacitat de l’home per a produir i interpretar texts literaris.

En el llibre La educación literaria, desprès de  realitzar diversos intents per definir el concepte de competència literària, la presenten com una suma de sabers de diversa índole, necessaris per a la recepció i per a la producció de obres literàries. En aquests processos de recepció i producció, intervenen les diverses aptituds i actituds del autor i del lector davant dels usos literaris manifestos en l’obra de creació.

En canvi, hi ha altres autors que tenen opinions o definicions sobre el concepte que son totalment oposades. La competencial iteraria és una adquisició sociocultural, ja que els mecanismes poètics sorgeixen d’una concreta forma d’expressió cultural. (Bierwish,1970). Per el contrari, per a  Thomas (1978) la competencial iteraria no és una facultat general, sinó què és una aptitud aprenguda i és derivada en relació amb la competència lingüística.

J. Culler (1975) defineix competència literària com el conjunt de convencions per a llegir els texts literaris. I darrere d’aquesta definició, adverteix que la problemàtica que suposa parlar de competencial iteraria implica la distinció entre lectors competents i lectors menys competents, en correlació amb la seua capacitat per a realitzar una lectura correcta. Quan J. Culler es referix a la competència literària com sabers per a llegir literàriament en realitat el que fa es afirmar que en la lectura literària opera un procés de descodificació i de comprensió que assigna valors especials a les unitats lingüístiques, en virtut de convencionalismes estètics i discursius.

Per a M. Stubss (1987) la competència literària no és altra cosa que la capacitat de comprendre diferents tipus de relació semàntica, entre el que es diu i el que se implica.

Altre aspecte sobre la competència literària és la seua connexió amb el intertext del lector. Aquest intertext lector actua com mediador entre la competencial iteraria i les estratègies de lectura i intervén en la integració i contextualització pragmàtica dels reconeixements, les evocacions, les referències i les associacions que un text concret és capaç de suscitar en el lector.

Per últim, podem afirmar que la competència literària té una gran relació en la competència lectora.  La competència lectora és la clau que obri el accés a la interacció lectora i també a lo estètic.  A més, aquesta competència és una part de la competència literària, esta es desenvolupa en gran mesura en funció de les habilitats lecto-receptores del individu.

En cada text la competència lectora posa en acció els coneixements que la integren en connexió amb la competència literària, és a dir, llegir es establir un diàleg entre els estímuls i indicis textuals i les reaccions, expectatives i inferències que el lector genera gràcies a les aportacions de la seua competència literària. (Colomer, 1998).