CÀNON LITERARI

En grans termes, podem dir que el cànon literari fa referència al què llegir i per què. Així mateix, tindrem diferents cànons literaris, segons diferents cultures, com pot ser l’europea, i també segons edat, com pot ser l’etapa primària, la joventut, etc.

En primer lloc, és convenient realitzar un aclariment etimològic, ja que el seu significat d’origen ens servirà per assentar la base. La paraula cànon és d’origen greg (Kanón), que significava canya o vara de mesurar. En conseqüència, el terme actual fa referència a un model o prototip al qual n’hi ha que seguir. I aquest model estarà configurat per un llistat d’obres literàries les quals són considerades de vital importància per a la formació de ciutadans i la conservació de la cultura clàssica més arrelada a la nostra societat. En paraules de Ruhnken (1768), “llista d’autors selectes d’un gènere literari”.

Així i tot, per tal d’elaborar aquesta llista, es té en compte dos factors. Un primer tracta la qüestió estètica de l’obra; l’altre, la visió pedagògica. És a dir, a la qüestió estètica busquem la qualitat literària, mentre que a la visió pedagògica busquem les obres que responguen a una necessitat, per la qual cosa haurem de saber fer un llistat del que resulta més apropiat ensenyar-lo a l’escola.

Un aspecte a matissar i que pot resultar confós és que aquesta llista no es segueix a l’escola perquè les institucions les marquen, o el currículum, sinó que es llegeixen amb l’objectiu primordial de conservar una cultura culta i, a més, d’inculcar un gust selecte per la literatura en tots els seus àmbits.

Un altre breu aspecte a comentar és que, encara que en cada època de la història el cànon canvia, totes les seues obres i autors integrants mantenen característiques en comú. Són obres d’una influència transcendental i, a mesura que passa el temps, autors posteriors i contemporanis les van nomenant. I és així com van configurant la seua importància a tota una cultura.

Per últim, no cal oblidar ni deixar de banda algunes de les crítiques que s’ha guanyat el fet d’establir un cànon. Les més compartides afirmen que aquestes llistes deixen a banda la literatura popular i que només es centren en l’anomenada alta cultura. A més, es critica també el seu caràcter etnocèntric i androcèntric i el seu objectiu socioeconòmic dels països i cultures. Tanmateix, cadascú hauria de tindre el seu propi cànon literari de caràcter personal, sense deixar influenciar-se sobre els llistats que considere que tinguen un perfil purament acadèmic.