Literatura (fet literari)

La paraula literatura prové del llatí (litterae) i fa referència a l’acumulació de sabers per a escriure i llegir del mode correcte. Aquest concepte està relacionat amb l’art de la gramàtica, de la retòrica i de la poètica.

Els orígens de la literatura espanyola es remunten al segle X amb les glosses emilianenses i al segle següent amb les jarchas.

Al llarg de la historia no ha hagut consens per arribar a una definició universal, però a continuació jo intentaré fer una ben completa comparant algunes definions i opinions de diferents autors.

Segons J. Domínguez Caparrós, sentén per literatura, en el context de la crítica literaria, el conjunt de textos que són producte de l’art de la paraula.

La literatura en els poble primitius té un origen sagrat i místic, i per conseqüent els seus temes són religiosos. La forma literària en aquesta primera època era oral i tenia com a finalitat de l’escriptura la seua transmissió. Des dels seus inicis aquesta literatura adopta tres formes clàssiques: la lírica, la èpica i la dramàtica.

La evolució de la llengua popular fa aparèixer grans figures com Petrarca, que es pot considerar com a creador de la poesia i la novel·la moderna.

En el segles XVI i XVII van aparèixer creacions literaries com l’art dramàtic-profà. A més, aparèixer autors com Shakespeare, Lope de Vega i Claderón entre altres.

La novel·la moderna troba els exponents en el geni de Cervantes i la picaresca espanyola.

En el segle XVIII s’imposa el formalisme literari creant el neoclassicisme que acaba fundint-se amb el romanticisme.

Al començament del segle XIX, en Espanya tots els gèneres que es cultiven a l’estranger triomfen amb característiques pròpies. Tenen influencia de Gran Bretanya, Itàlia i França, entre altres.

Diccionario Manual de la Lengua Española Vox. (2007).

D’altra banda, per al filòsof del formalisme rus Roman Jakobson i altres deixebles d’aquesta corrent de crítica literària, la literatura és una violència organitzada contra la parla quotidiana. Es a dir, que el llengutage es fa estrany de diferents formes i el món quotidià no pareix familiar.

Per al diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (RAE), la literatura és una activitat d’arrel artística que aprofita com a via d’expressió el llenguatge. També s’ utilitza per a definir un grup de produccions literàries sorgides en un país, un període de temps o un mateix gènere i al conjunt de materials que giren al voltant d’un determinat art o ciència.

"La literatura, al contrari que la mort, viu en la intempèrie, en la desprotecció lluny dels governs i de les lleis, excepte la llei de la literatura que tan sols els millors entre els millors són capaços de trencar" (Roberto Bolaño).

"La literatura és mentir bé la veritat"(Juan Carlos Onetti).

Per a Genette allò que és o no és literari ve donat pels criteris condicionalistes, i serà determinada per el context històric i cultural de cada moment.

Wolfgang Kayser (1948) es pregunta per l’objecte d’investigació de la <ciència de la literatura> i assenyala dos criteris vàlids, segons ell, per a delimitar el vast camp de la literatura un terreny més reduït: la capacitat especial que té el llenguatge literari de provocar una subjectivitat sui generis , i el caràcter estructural del conjunt que es conforma com a unitat.

Com a dada curiosa és important remarcar que l’origen de l’escriptura no marca l’inici de la literatura, ja que els escrits més antics registrats són alguns jeroglífics i no pertanyen a la literatura.

Lo que es considera literatura també varia segons la generació. Hi ha moltes obres que no foren considerades literàries per el seus primers lectores com per exemple, El Quixot, que va tindre èxit d’immediat com a novel·la entretinguda i satírica però no es va descobrir el seu valor literari fins molt després. Les primeres edicions crítiques de l’obra no ixqueren fins la Il·lustració i no fou fins el Romanticisme que els crítics li donaren una lectura més profunda i reivindicaren el seu valor simbòlic.