INTERTEXT LITERARI

Gérard Genette en Palimpsestos (1982) parla de transtextualitat o transcendència textual per a referir-se a la relació d’un text amb altre, i en distingeix cinc tipus de relacions. La primera d’elles és la intertextualitat, i la defineix com “relació de copresencia entre dos o més textos [...] la presencia efectiva d’un text en altre”.

A partir del concepte d’intertextualitat i vinculant el concepte amb els efectes que produeix tant en el discurs literari com en el mateix lector-receptor, es poden diferenciar tres àmbits en els quals intervé l’intertext: l’àmbit de l’anàlisi crític del discurs literari, l’àmbit de la recepció i l’àmbit didàctic de la formació del lector i a l’educació literària.

Una de les definicions més clares d’intertext és la que fa Riffaterre (1991:56): “un intertext és un o més textos que el lector deu conèixer per a comprendre una obra literària en termes de la seua significació gobal.” Així, s’entén intertext com un text o un grup d’aquests que apareixen nomenats en el text inicial, o altres obres a les que es fa referència perquè guarden relació amb allò que s’està tractant.

Entre les principals funcions de l’intertext, destaca la d’establir la relació que hi ha entre l’intertext discursiu o l’intertext de l’obra, i l’intertext lector, com component de la competència literària i exponent dels sabers que aquesta pot contenir.

L’intertext lector es mostra com un concepte clau per a explicar els distints aspectes de la formació literària des de la perspectiva didàctica, perquè la funcionalitat de l’intertext lector com activador de coneixements en el procés de lectura i en l’activitat de reconeixement textual resulta determinant per a interpretar molts textos d’una forma adequada. Així, quant més llitja i més coneixements tinga el xiquet, més actualitzarà el seu intertext lector i podrà entendre i interpretar major nombre d’obres literàries o textos.

D’aquest mode, resulta evident afirmar que l’intertext (bé siga del discurs, bé del lector) resulta ser l’espai de trobada en el que interactuen les aportacions del text amb els sabers, habilitats i estratègies del lector que ho actualitza (Mendoza, 2003).

Amb tot, la interdependència i la copresencia que mantenen l’intertext del discurs i l’intertext del lector en el procés de recepció lectora, serveixen de punt de partida per a la formació lectora i literària.